VullEscriure.Cat - Vint-i-novena Crida: «Per a què serveix Sant Jordi?»

 

 

Resposta comercial: Per vendre llibres i roses

Resposta romàntica: Per celebrar el dia els enamorats

Resposta folklòrica: Per recordar que no hi ha cap drac invencible

Resposta rata de biblioteca: Per passejar pels carrers sense aixecar sospites

Resposta home del temps: Per desaparèixer del país si acaba plovent

Les respostes són infinites!

 

Explica'ns amb 250 paraules o menys per a què serveix Sant Jordi. Poesia, conte, teatre,... Qualsevol format serà benvingut!

 

Tens temps des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 27 d'abril a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

 

Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Vint-i-vuitena Crida: «Digues que no a un clàssic!»

Desperta l'editor funest que portes dins. Aquell que mai no troba bé res del que escrius. Aquell que et deixa bloquejat davant del foli en blanc. Aquell que espanta totes les muses.

Agafa el teclat i digues que no a un clàssic!

Digues-li al senyor Cervantes que ningú amb dos dits de front no es llegiria una història protagonitzada per un boig de literatura «en un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme». Boig de televisió, encara, però boig de literatura?

O digues-li a un tal Shakespeare que les històries d'amor entre adolescents són una moda passatgera, siguin vampirs, robots o nobles italians (i de passada aprofita per recomanar-li que es canviï el cognom: sembla un embarbussament!).

Juga a dir que no als grans mestres de la literatura!

Agafa una obra mestra, qualsevol, fes-li una rellegida i convence't que està sobrevalorada: si haguessis estat tu l'encarregat de publicar-la, no hauria vist mai la llum del sol! Sigues tan impecable com ho ets amb tu mateix.

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure la teva carta, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 13 d'abril a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!



Vols escriure? VullEscriure!

Les històries existeixen

Escriure no és natural. Però explicar històries ho és des que el món és món.

Expliquem històries als nens abans d'anar a dormir, i per donar-los força quan han de fer alguna cosa que els fa por, i per entretenir-los quan demanen més galetes i el pot fa hores que està buit.

Deixem que ens expliquin històries des de la pantalla de la tele, i des de la pantalla de l'ordinador, i del telèfon, i de l'ipad, i des del rellotge tàctil d'última generació.

Ens expliquem històries a nosaltres mateixos per donar sentit al que fem, per justificar-nos, per conjurar els fantasmes del passat, per aixecar-nos després de cada derrota, per mantenir vius els somnis.

I de sobte, un dia, ens diuen que les històries no existeixen, ni les que ens explicaven quan érem petits, ni les que ens expliquen per les pantalles, ni les que ens expliquem a nosaltres mateixos. Ens diuen que no existeixen i el nostre món trontolla.

I per això escrivim, per continuar sent qui som: perquè no pot no existir una cosa que està escrita. Feliç Sant Jordi 2013!

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]