Fotos i textos, a sis mans.
La proposta, en imatges, AQUÍ
Només són pedres, fredes. Només són forats repetint-se fins a l’infinit. Només són ombres, negres, jugant a ser persones, espiant, fugint, plorant.
I al fons el mar, infinit, i el cel en calma.
* * *
Tu i jo, dues finestres. Et miro, però no em mires. Miro, però no et veig. Miro, et busco... On ets? Al cel una taca de blau sobre un teló de cotó blanc. Una pinzellada, un pintor amb poca traça. Tu i jo, dues finestres, dues taques negres... On ets?
* * *
– Em fan por les altures.
– Et fa por caure.
– Em fan por les altures – insisteixes.
– Et fa por caure – insisteixo.
– No és el mateix?
– No és el mateix.
* * *
La llibertat és un cel sense fronteres, és un espai obrint-se vers l’infinit, són uns núvols esfilagarsats que es persegueixen sense por de caure.
La llibertat és una porta, un llindar, una oportunitat...
La llibertat s’ha de travessar. Véns?
* * *
La Jordina i en Jordi van decidir saltar. Els dos alhora. “No serà perillós?” quequejava en Jordi. “Només és un metre!” exclamava la Jordina. La Jordina i en Jordi es van enfilar a l’ampit, una finestra per cadascú. La Jordina i en Jordi van comptar fins a tres, cadascú mirant el seu terra. La Jordina va caure al terra del menjador, feliç d’estar viva. En Jordi va caure d’un sisè pis. No havia vist mai el Barri Sèsam.
* * *
– És com... No ho sé.
– Com... Què?
– Estàs al meu davant, però...
– Però... Què?
– Em somrius, i res no em faria més feliç que abraçar-te, i sé que tu també ho vols...
– I... Què?
– Hi ha alguna cosa que ens separa.
– Què?
– No res.
[En anglès: Sharing_minds (compartments)]
