VullEscriure.Cat - Vint-i-cinquena Crida: «Un quart de segle!»

 

A VullEscriure.Cat estem de celebració: tenim 1000 seguidors al Twitter, 100 amics al Facebook... I 25 Crides de la Quinzena!

Per celebrar-ho com es mereix, hem decidit que el número 25 sigui el protagonista de la Crida d'aquesta quinzena. Moltes gràcies a tots el qui ho heu fet possible, Cridaners!

Te'n recordes del teu 25è aniversari? Del dia que vares celebrar 25 anys de casats? Dels primers 25 dies del teu fill? Segur que tens en la memòria alguna celebració especial que tenia el 25 com a protagonista!

25a Crida: «Un quart de segle!» Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte 23 de febrer a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la 25a Crida!

 

Vols escriure? VullEscriure!

Sóc ficció

El món és una ficció que vaig escriure abans d'ahir. Sí, sí, jo tot solet. No us ho creieu?

Els països. Deixeu que ho paladegi mentre ho pronuncio: «p-a-ï-s-o-s». Inventats, pura ficció. No existeixen! ¿Heu vist mai un pardal que s'estampi contra un mur de vidre en travessar la frontera dels Pirineus? No. Per què no? Perquè les fronteres no existeixen!

Les llengües. Sons. Cadenes de sons que creieu que representen quelcom perquè qualcú us va fer creure, en algun moment, que si pronunciàveu «mama» o «mamá» o «mummy», o qualsevol altra arbitrarietat per l'estil, algú vindria corrents a donar-vos de mamar. Perquè us ho vau creure!

Els diners. Aquest és el meu preferit! Heu vist mai un arbre de bitllets? Una font de monedes? Més encara, una pluja de targetes de crèdit? No. Per què no? Perquè són pura creació!

Els títols. Primer van ser els títols nobiliaris: Rei del Matarranya, Comte de Maó, Duc de Gurb. Després la llista va créixer fins a límits insospitats! Molt-honorable-il·lustríssim-excel·lentíssim-senyor-president, director-a-seques, empleat-a-qui-li-toquen-tots-els-pollastres-però-mai-no-li-toca-la-grossa, dona-de-fer-feines,... És divertídissim jugar a reescriure-us les etiquetes, hauríeu de veure com us canvia la cara!

La realitat és tossuda. De vegades se les enginya per posar-me pals a les rodes en un intent desesperat per recuperar el terreny perdut: un atac de fam enmig d'una carretera perduda de muntanya a on et veus incapaç de menjar-te la cartera, una discussió amb el teu fill petit que amenaça de marxar de casa i que de sobte descobreixes que ja té setze anys,... Però res, minúcies. La realitat no pot fer res sense vosaltres. I vosaltres us ho creieu tot, sense preguntes.

Moltes gràcies per ser uns lectors tan fidels.

Sempre amb vosaltres,

L'home del sac

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

VullEscriure.Cat - Vint-i-quatrena Crida: «Dijous gras»

 

Dijous que ve és dijous gras. Si ets de Vilanova i la Geltrú, segur que se t'afilen els ullals només de sentir a parlar de la Merengada.

«Per Carnaval, tot s'hi val». Dijous gras és el tret de sortida d'una setmana en què tots els excessos estan perdonats i precisament els excessos són els protagonistes d'aquesta quinzena.

Relata'ns aquella celebració... Que se te'n va anar «una mica» de les mans. O aquell sopar d'empresa en què vares acabar ballant la conga davant del rígid director general. O aquella guerra d'ous en la que vares deixar l'antipàtica professora de matemàtiques recoberta de rovells (hehe).

Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte 9 de febrer a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la 24a Crida!

Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Vint-i-tresena Crida: «Les bruixes existeixen»

 

«Dones de Centelles, bruixes totes elles.» «Sant Hilari, Breda, Arbúcies: dotze cases, tretze bruixes.» «De bruixes a Llers, i de pa a Fortià, n’hi ha més que en tot l’Empordà.»

Som un país de bruixes, el refranyer n'és testimoni. Explica'ns perquè creus que la vella que viu al cinquè segona és una bruixa. Relata'ns aquella sèrie de desgràcies que et van fer creure que t'havien llençat un malefici. Conta'ns què et va passar el dia que vas contractar una vident perquè et llancés les cartes del tarot.

Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte 26 de gener a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la 23a Crida!

Vols escriure? VullEscriure!

La fi del món

El món s'acabarà el dia que menys t'ho esperis. Profecies maies? La caiguda de la MIR? Efecte 2000? Bajanades. El món deixarà de donar voltes un dia imprevist, a l'hora més inconvenient, quan a ningú no li vagi bé.

Possibilitat u. Un Barça-Madrid. Imagina't l'escenari: el Bernabèu (o el Camp Nou, que pel cas és el mateix). Una final important, posem-hi la Champions. Un dos a tres (o un tres a dos, que amb tant canvi de camp ja no sé a on juguem). Toca remuntar (o celebrar-ho, tot depèn del color). I just quan el davanter mediàtic de torn, digues-li Lionel o Cristiano, està a punt de llençar el penalti que sentenciarà el partit... Zas! Toma fi del món.

Possibilitat dos. Setze setmanes practicant amb el cotxe de l'autoescola. Vigila la rotonda de l'estació. No t'oblidis de l'intermitent quan trenquis pel carrer Morgades. No acceleris a la zona de velocitat restringida! Quatre mesos memoritzant rutes, vigilant vianants, somiant semàfors, maleint stops. I just quan l'examinador s'asseu al seient de darrere, just quan el professor es corda el cinturó, just quan engegues el motor... Zas! Fi del món.

Possibilitat tres. Loteria de Nadal. No hi creus, però tens un número. Creus que no et tocarà mai, però tens un dècim de cinc xifres i estàs assegut davant del televisor amb cara de badoc, escoltant la lletania interminable dels nens sant Ildefons. «Miiiiil euros... Miiiiil euros... Miiiiil euros... Miiiiil euros...» Estàs pensant que a tu no t'enganyaran més, quan de sobte un dels nens diu el teu número i l'altre li fa un gest perquè no enfili la bola. I just quan el nen repeteix el número amb veu melodiosa, i just quan l'altre està a punt de cantar la grossa amb refilet de cadernera... Zas! Volies fi del món? Tres tasses.

La fi del món arribarà el dia més imprevist, a una hora inconvenient, quan ningú no se l'esperi. Però jo estaré preparada. He fet una llarga llista de desitjos pel 2013 i començaré a fer-los realitat el mateix dia u, tan aviat com acabi d'ennuegar-me amb el raïm, des del primer i fins allà a on pugui. I l'endemà continuaré. I l'endemà. I el següent. I el següent. I l'altre. Quan arribi la fi del món, sigui quan sigui, m'atraparà amb els deures fets.

PD. Acaba de néixer i ja tothom el critica: donem-li una oportunitat. Feliç 2013!

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

VullEscriure.Cat - Vint-i-dosena Crida: «Em volia morir!»

Tots hem viscut una situació en la que hauríem volgut que el terra s'obrís sota els nostres peus i se'ns empassés, o que un huracà entrés per la finestra i se'ns emportés d'una revolada, o que ens regalessin un seient pel pròxim transbordador amb destí a la lluna, sense bitllet de tornada.

La gràcia de la Crida d'aquesta quinzena és que pots relatar el dia que vas passar més vergonya de la teva vida... O inventar-t'ho totalment. Seràs capaç de fer-nos creure que una història fictícia va ser real? O al revés?

Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte 12 de gener a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la 22a Crida!

Vols escriure? Vull escriure!

VullEscriure.Cat - Vint-i-unena Crida: «Si neteges les empremtes...»

 

«El teu avi sempre ha estat el boig de la família. Va desaparèixer fa 50 anys sense deixar rastre i tots ja el donàveu per mort, però fa dues setmanes vas rebre una carta d'ell en què et demanava ajuda i et citava en un mas del Ripollès. En lloc del teu avi, al mas hi trobes dos homes que afirmen viatjar en el temps. T'expliquen que han creat una associació que es dedica a donar asil a famosos que necessiten fugir de la seva línia temporal i t'ofereixen la possibilitat de treballar amb ells. Acceptes la seva proposta per guanyar temps, però tan aviat com es despisten, aprofites per estabornir-los amb una mà de morter. Comproves que encara respiren i t'afanyes a netejar les empremtes per tocar el dos, però just en aquell moment el teu avi surt de la màquina del temps ferit de bala, tan jove com el dia que va desaparèixer, i et demana que viatgis en el temps amb ell per impedir que el matin. Cau inconscient entre els teus braços al mateix temps que els dos homes comencen a despertar-se...»

Què fas? Viatges en el temps amb el teu avi? Cap al futur o cap al passat? Agafes el cotxe i el portes a un hospital? Pots fer alguna altra cosa?

Respon a la Crida: Escriu la teva aventura!

Tens 500 paraules per proposar la teva continuació! Pots enviar el teu text des d'ara mateix i fins el proper dissabte 22 de desembre a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!