VullEscriure.Cat - Trenta-quatrena Crida: «Sol solet»

Les temperatures no acompanyen i l'estiu es fa pregar, però a la nostra petita web tenim molt clar que ha arribat l'estació dels gelats, de les migdiades a la platja i de les llargues passejades entre els camps de blat madur. I per animar el sol a que es decideixi a canviar d'estació, hem decidit dedicar-li la nostra última quinzena «normal» abans de vacances!

Tens 250 paraules per escriure un text que tingui el sol com protagonista: prosa, poesia, teatre, assaig... Qualsevol gènere serà benvingut! Pots respondre a la Crida des d'ara i fins el pròxim dissabte 6 de juliol a la mitjanit.

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

Vols escriure? VullEscriure!

2n premi en el concurs de nanorelats «Un tren d'històries»!

Fa unes setmanes, a través del compte de Twitter de @VullEscriure, vaig participar al concurs de nanorelats «Un tren d'històries», organitzat pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

 

I fa uns dies, sorpresa que sorprendràs, em van avisar que havia guanyat el 2n premi amb el següent Tweetrelat: «El paisatge fuig mentre el tren resta immòbil; camps d'ordi en moviment».

 

Durant l'acte d'entrega de premis, en Màrius Serra va comentar que era una obra lírica, però jo crec que darrere d'aquests 140 caràcters s'hi amaga l'inici d'una autèntica obra de ciència-ficció. Vosaltres què en penseu? (hehe)

 

Moltes gràcies als FGC i a l'Escola d'Escriptura pel premi!

VullEscriure.Cat - Trenta-tresena Crida: «Sense llum»

El 5 d'agost del 2010, l'esfondrament d'una mina xilena va deixar atrapats 33 miners a 700 metres sota terra. La notícia va donar la volta al món i les feines de rescat van ser retransmeses en directe als sis continents. El 13 d'octubre, després de 33 dies de perforacions, els miners van ser trets en vida de la mina.

33a Crida: «Sense llum»

Aquesta quinzena et proposem que intentis posar-te en la pell d'aquells miners, que intentis imaginar-te com seria tornar a veure el món després d'haver-te passat setmanes atrapat en la més pregona de les foscors. Busca un lloc en calma i tanca els ulls durant cinc minuts. Després obre'ls a poc a poc, fixa't en allò que et quedi més a prop i descriu-ho amb el màxim de detall.

Tens 250 paraules i una setmana de temps per enviar-nos la teva descripció, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 22 de juny a la mitjanit.

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!


Vols escriure? VullEscriure!

Quelcom a dir

 

 

Li juro que va anar així: em van plantar davant del micròfon i em van dir «vostè, parli» i jo, és clar, vaig parlar.

Segurament tot hauria estat més fàcil si hagués dit que no. Miri vostè la de maldecaps que ens hauríem estalviat! Però no, a mi no em van ensenyar a dir que «no», més aviat em van ensenyar a dir que «sí», sempre, en qualsevol circumstància.

Per tant ja em té a mi, al micro (i a tots els nervis que em rosegaven l'estómac), situats al bell mig d'un minúscula habitació insonoritzada amb una vintena d'ulls clavats al clatell. «Vostè, parli!» que m'apressen, i si jo ja sóc de parlar poc, amb pressió menys.

Però vaig parlar. Valga'm Déu si vaig parlar. No sé com, però vaig fer-ho. I ara vostè vol saber perquè vaig dir el que vaig dir? Ai, do, i com saber-ho, si ni tan sols recordo quins mots vaig pronunciar!

Només recordo que vaig parlar... I potser cal tenir quelcom a dir per fer-ho?

 

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

VullEscriure.Cat - Trenta-dosena Crida: «La ràdio!»

El 2 de juny de 1896 Guglielmo Marconi va patentar la ràdio (fa exactament 117 anys!). Una cançó va pronosticar que el vídeo la mataria, però la ràdio sobreviu tan viva com el primer dia. Ni Facebook, ni Twitter, ni Skype: no hi ha res que li faci por!

32a Crida: «La ràdio!»

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 8 de juny a la mitjanit. Poesia, prosa, teatre, assaig,... Tots els relats radiofònics seran benvinguts!

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!


Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Trenta-unena Crida: «Matalassos... Només per dormir?»

 

 

 

Matalassos de plomes per dormir a les nit, o per fer-hi una capcinadeta a mitja tarda, matalassos de molles per saltar-hi quan els pares no ens veuen, matalassos inflables per prendre el sol a la piscina, matalassos amb llençols de seda per... Qui ho ha dit que els matalassos només serveixen per dormir? (hehe)

 

31a Crida: «Matalassos... Només per dormir?»

 

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 25 de maig a la mitjanit. Poesia, prosa, teatre, assaig,... Tots els matalassos seran benvinguts!

 

 

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

 

Vols escriure? VullEscriure!

Històries de nens

 

 

Aquesta és la història d'una nena que semblava més gran quan escrivia, i més petita quan somreia, la història d'una doneta que va aprendre des de molt petita que la majoria de prínceps blaus amaguen un drac en el seu interior i que és millor conduir per la dreta.

Aquesta podria ser la història d'un nen que semblava més petit quan escrivia, i més gran quan somreia, la història d'un homenet que va aprendre des de molt petit que la majoria de princeses només et volen per la cartera i que és millor conduir un ferrari.

Aquesta hauria pogut ser la història d'un nen i una nena que un dia es van conèixer, es van enamorar, es van casar, van ser feliços i van tenir un munt de fills i filles, però la història es va acabar abans d'escriure-la: perquè la nena no creia en prínceps, perquè el nen no creia en princeses.

 

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]