Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


dijous, 27 de setembre del 2012

Les meves amigues pigues


Tinc una amiga que es va casar a principis de mes. Qui ho hauria dit que l'amor tenia melodia de cançó de campaments? «Happy married life!»

Tinc una amiga que fa quatre setmanes que va fer les maletes i s'estarà un any d'«Erasmus» a Madrid. Només un any (més): no t'oblidis de tornar!

Tinc una amiga que ha decidit abandonar-me i anar-se'n a viure a 700 quilòmetres de distància. Només 3 hores via AVE! Ja saps si fan descompte als viatgers habituals?

Tinc una amiga que acaba de tornar a casa després de 2 anys, 8 mesos i 1 setmana d'absència... Que llargs que s'han fet aquests 980 dies!

Tinc una amiga amb un nen preciós d'ulls clars i cabells rossos, tan guapo com la mare!

Tinc una amiga a qui la bombolla immobiliària va enviar a l'atur, però com que no sap estar-se aturada... Ets un exemple, emprenedora!

Tinc una amiga que sempre s'embolica en mil projectes: feina, esport, classes, plans de boda,... Ja sabràs viure sense màsters? (jeje)

Tinc una amiga que sempre està atabalada, però que mai no perd el somriure. Ja queda menys per la Setmana de la Poesia... I encara menys pel Carnaval!

Tinc una amiga poeta que sempre es deixa enredar per les meves propostes bomberoliteràries. La tardor serà molt millor que l'estiu, segur que sí!

Tinc una amiga tot terreny a qui ni una bomba atòmica no podria parar. La millor presidenta i la millor escriptora de correus electrònics de la història relataire!

Tinc una amiga que es preocupa de tothom com una mare: de la família, dels amics, dels companys de feina,... Cuida't molt, vals un imperi!

Tinc una amiga que sempre hi és quan la necessito, nit i dia, hivern i estiu, que em recolza sense fissures, que confia cegament en mi,... Pots deixar de twittejar un moment?

Segons la formiga Piga de l'Emili Teixidor «tenir bons amics és com tenir una escala que t’ajuda a pujar als llocs on tu sola no arribaries». Aviseu-me quan vulgueu pujar al cap de la Girafa Rafa per poder veure l'horitzó: us mereixeu la millor escala del món!


[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]