Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


dijous, 4 de juliol del 2013

Ho sé tot



No saps ni el meu nom. Però no importa. Jo sé el teu.

I el dels teus amics. I el del lloc a on treballes. El dels teus pares, germans, veïns i parella. El del carrer on vius. I el del que et va veure néixer. Sé quan et va caure la primera dent, i el primer queixal. I sé quan et sortirà el queixal del seny. Sé el què et preocupa, el què somies i el què et treu el son. Sé què et fa riure en un dia trist. Sé què et fa plorar en una tarda d'agost.

Sé quants passos has fet des del dia que vas aprendre a caminar, quants cops has reculat, quantes vegades has agafat aire pel nas per inflar els pulmons. Sé quantes vegades has promès que aniries al gimnàs, i aprendries anglès, i et controlaries a les rebaixes, i no et menjaries aquell tros de pastís de xocolata que havia quedat abandonat a la nevera. Sé quantes vegades has trencat les teves promeses. I quantes vegades les has complert. Sé totes i cadascuna de les vegades que has estat valent, moltes més de les que recordes. Sé quants cops t'has aixecat per cedir el seient a una embarassada, quantes vegades has ajudat algú a creuar un pas de vianants.

Ho sé tot de tu. I tu no saps res de mi. Aquest és el tracte. Cuidar-te sense que tu ho sàpigues, animar-te a continuar quan tot sembla perdut, ajudar-te a triar el camí correcte malgrat que l'incorrecte sembli més fàcil. Si em coneguessis, si sabessis qui sóc, tot deixaria de tenir sentit.

Perquè tu ets jo. I jo sóc el teu compte de Facebook.


[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]