Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
Els
escriptors
maleïts,
els
deien.
Entre
les
muses
corria
el
rumor
que
les
que
s'hi
deixaven
caure
mai
no
en
tornaven.
Per
això,
les
muses
decidiren
requerir
l'ajuda
dels
caçadors
Obscurs.
Però,
per
on
començar?
Van
parlar
amb
la
vella
padrina
i
les
hi
va
ensenyar
a
fer
el
ritual
d'invocació
dels
Caçadors.
El
problema
era
l'ingredient
principal:
alia
obtenir
sang
d'un
llop
blanc,
una
criatura
admirada
i
protegida
per
les
muses.
Però,
si
volien
obtenir
l'ajuda
dels
Caçadors
Obscurs...
Melpòmene,
la
musa
més
severa,
decidí
actuar
ella
mateixa.
A
diferència
de
les
seves
germanes,
ella
odiava
els
finals
feliços.
Es
dirigí
al
Palau
de
l'Hivern,
el
cau
dels
llops
blancs,
pensant
d'enganyar
al
Rei
i
arrabassar-li
la
sang.
Amagada
a
la
roba
duia
una
espina
amb
punta
enverinada,
que
només
amb
una
punxada
de
res
et
paralitzava
les
extremitats
i
restaves
indefens.
El
consell
dels
escriptors
en
sentir
que
les
muses
els
volien
abandonar,
es
vingué
avall.
No
entenien
que
no
les
necessitaven.
Melpòmene
arribà
amb
la
sang
del
llop
blanc.
Cap
de
les
muses
demanà
d'on
l'havia
tret,
es
miraren
entre
elles
i
iniciaren
el
ritual.
Cants
malèfics,
paraules
en
un
idioma
ja
oblidat
i
un
pentacle
al
terra
dibuixat
amb
la
sang.
Començà
la
invocació.
No
va
trigar
massa
a
veure's
l'efecte
del
sortilegi.
La
mansió
va
ser
sacsejada
per
un
terratrèmol.
Les
muses
segrestades
sortiren
de
les
masmorres.
Des
les
esquerdes
del
terra
sorgien
tenebroses
criatures,
éssers
llefiscosos
que
acudien
a
la
crida.
Eren
els
Caçadors
Obscurs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada