Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 1 de desembre del 2013

Descuit arquitectònic



Arribarà un dia en què tot cabrà en un paraigües. La casa i la llibreria, la dona i els nens, l'home i els avis, els besnéts i les fotografies dels avantpassats. Arribarà un dia en què tothom podrà viure on més li convingui sense haver de patir per falta de sostre, sota un pont o al mig d'un parc, a la platja o sobre un banc. Arribarà un dia en què els paraigües seran cases mòbils i els vianants caragols ambulants, sempre carregats.

Ningú no va imaginar que quan el dia arribés, el vent faria que els paraigües-casa fugissin volant a la mínima distracció. Ningú no va pensar que caldrien voluminosos sacs de sorra per mantenir-los ancorats arran de terra.

Ningú no va pensar a deixar lloc pels fonaments.


[Relat presentat al concurs de microrelats de ciència-ficció de l'exposició «Artficció», inspirat en l'obra «Sense títol» de Andreas Slominski.]