VullEscriure.Cat - Trenta-dosena Crida: «La ràdio!»

El 2 de juny de 1896 Guglielmo Marconi va patentar la ràdio (fa exactament 117 anys!). Una cançó va pronosticar que el vídeo la mataria, però la ràdio sobreviu tan viva com el primer dia. Ni Facebook, ni Twitter, ni Skype: no hi ha res que li faci por!

32a Crida: «La ràdio!»

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 8 de juny a la mitjanit. Poesia, prosa, teatre, assaig,... Tots els relats radiofònics seran benvinguts!

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!


Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Trenta-unena Crida: «Matalassos... Només per dormir?»

 

 

 

Matalassos de plomes per dormir a les nit, o per fer-hi una capcinadeta a mitja tarda, matalassos de molles per saltar-hi quan els pares no ens veuen, matalassos inflables per prendre el sol a la piscina, matalassos amb llençols de seda per... Qui ho ha dit que els matalassos només serveixen per dormir? (hehe)

 

31a Crida: «Matalassos... Només per dormir?»

 

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 25 de maig a la mitjanit. Poesia, prosa, teatre, assaig,... Tots els matalassos seran benvinguts!

 

 

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

 

Vols escriure? VullEscriure!

Històries de nens

 

 

Aquesta és la història d'una nena que semblava més gran quan escrivia, i més petita quan somreia, la història d'una doneta que va aprendre des de molt petita que la majoria de prínceps blaus amaguen un drac en el seu interior i que és millor conduir per la dreta.

Aquesta podria ser la història d'un nen que semblava més petit quan escrivia, i més gran quan somreia, la història d'un homenet que va aprendre des de molt petit que la majoria de princeses només et volen per la cartera i que és millor conduir un ferrari.

Aquesta hauria pogut ser la història d'un nen i una nena que un dia es van conèixer, es van enamorar, es van casar, van ser feliços i van tenir un munt de fills i filles, però la història es va acabar abans d'escriure-la: perquè la nena no creia en prínceps, perquè el nen no creia en princeses.

 

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

VullEscriure.Cat - Trentena Crida: «Per a què serveixen les sogres?»

 

 

Arribem a la trentena! Quinzena rere quinzena ens hem fet grans, hem crescut, hem afilat les lletres... I per demostrar que no hi ha crisi dels trenta que ens espanti, i que som escriptors madurs, hem decidit dedicar la 30a Crida a unes mares molt especials: «Per a què serveixen les sogres?»

 

Hi ha versions per tots els gustos. Sogres amb una mà excepcional pels fogons que s'entesten a ensenyar-te a fer un guisat a la teva pròpia cuina, sogres que tracten els seus fills com nadons de bolquers i a tu com una harpia diabòlica, sogres que malcrien les seves filles com si fossin princeses i a tu et detesten com un vulgar lladregot, sogres que et tenen en un pedestal per haver acceptat compartir la teva vida amb els inútils dels seus fills, sogres que ni tu ni els seus fills no veieu ni en pintura, sogres que us trobeu fins a la sopa,...

 

Siguin com siguin, totes les sogres tenen alguna cosa en comú: són les mares de les nostres parelles. Feliç dia de la mare, cridaner!

 

Et donem 250 paraules i una setmana de temps per explicar-nos la teva experiència. Poesia, conte, teatre,... Qualsevol format serà benvingut!

 

Tens temps des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 11 de maig a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

 

Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Vint-i-novena Crida: «Per a què serveix Sant Jordi?»

 

 

Resposta comercial: Per vendre llibres i roses

Resposta romàntica: Per celebrar el dia els enamorats

Resposta folklòrica: Per recordar que no hi ha cap drac invencible

Resposta rata de biblioteca: Per passejar pels carrers sense aixecar sospites

Resposta home del temps: Per desaparèixer del país si acaba plovent

Les respostes són infinites!

 

Explica'ns amb 250 paraules o menys per a què serveix Sant Jordi. Poesia, conte, teatre,... Qualsevol format serà benvingut!

 

Tens temps des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 27 d'abril a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

 

 

Vols escriure? VullEscriure!

VullEscriure.Cat - Vint-i-vuitena Crida: «Digues que no a un clàssic!»

Desperta l'editor funest que portes dins. Aquell que mai no troba bé res del que escrius. Aquell que et deixa bloquejat davant del foli en blanc. Aquell que espanta totes les muses.

Agafa el teclat i digues que no a un clàssic!

Digues-li al senyor Cervantes que ningú amb dos dits de front no es llegiria una història protagonitzada per un boig de literatura «en un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme». Boig de televisió, encara, però boig de literatura?

O digues-li a un tal Shakespeare que les històries d'amor entre adolescents són una moda passatgera, siguin vampirs, robots o nobles italians (i de passada aprofita per recomanar-li que es canviï el cognom: sembla un embarbussament!).

Juga a dir que no als grans mestres de la literatura!

Agafa una obra mestra, qualsevol, fes-li una rellegida i convence't que està sobrevalorada: si haguessis estat tu l'encarregat de publicar-la, no hauria vist mai la llum del sol! Sigues tan impecable com ho ets amb tu mateix.

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure la teva carta, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 13 d'abril a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!



Vols escriure? VullEscriure!

Les històries existeixen

Escriure no és natural. Però explicar històries ho és des que el món és món.

Expliquem històries als nens abans d'anar a dormir, i per donar-los força quan han de fer alguna cosa que els fa por, i per entretenir-los quan demanen més galetes i el pot fa hores que està buit.

Deixem que ens expliquin històries des de la pantalla de la tele, i des de la pantalla de l'ordinador, i del telèfon, i de l'ipad, i des del rellotge tàctil d'última generació.

Ens expliquem històries a nosaltres mateixos per donar sentit al que fem, per justificar-nos, per conjurar els fantasmes del passat, per aixecar-nos després de cada derrota, per mantenir vius els somnis.

I de sobte, un dia, ens diuen que les històries no existeixen, ni les que ens explicaven quan érem petits, ni les que ens expliquen per les pantalles, ni les que ens expliquem a nosaltres mateixos. Ens diuen que no existeixen i el nostre món trontolla.

I per això escrivim, per continuar sent qui som: perquè no pot no existir una cosa que està escrita. Feliç Sant Jordi 2013!

[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]