Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


dijous, 19 de maig de 2011

Comparti_ments

Fotos i textos, a sis mans.
La proposta, en imatges, AQUÍ


Només són pedres, fredes. Només són forats repetint-se fins a l’infinit. Només són ombres, negres, jugant a ser persones, espiant, fugint, plorant.

I al fons el mar, infinit, i el cel en calma.

* * *


Tu i jo, dues finestres. Et miro, però no em mires. Miro, però no et veig. Miro, et busco... On ets? Al cel una taca de blau sobre un teló de cotó blanc. Una pinzellada, un pintor amb poca traça. Tu i jo, dues finestres, dues taques negres... On ets?

* * *


– Em fan por les altures.
– Et fa por caure.
– Em fan por les altures – insisteixes.
– Et fa por caure – insisteixo.
– No és el mateix?
– No és el mateix.

* * *


La llibertat és un cel sense fronteres, és un espai obrint-se vers l’infinit, són uns núvols esfilagarsats que es persegueixen sense por de caure.

La llibertat és una porta, un llindar, una oportunitat...

La llibertat s’ha de travessar. Véns?

* * *


La Jordina i en Jordi van decidir saltar. Els dos alhora. “No serà perillós?” quequejava en Jordi. “Només és un metre!” exclamava la Jordina. La Jordina i en Jordi es van enfilar a l’ampit, una finestra per cadascú. La Jordina i en Jordi van comptar fins a tres, cadascú mirant el seu terra. La Jordina va caure al terra del menjador, feliç d’estar viva. En Jordi va caure d’un sisè pis. No havia vist mai el Barri Sèsam.

* * *


– És com... No ho sé.
– Com... Què?
– Estàs al meu davant, però...
– Però... Què?
– Em somrius, i res no em faria més feliç que abraçar-te, i sé que tu també ho vols...
– I... Què?
– Hi ha alguna cosa que ens separa.
– Què?
– No res.

[En anglès: Sharing_minds (compartments)]

diumenge, 8 de maig de 2011

Encara és en algun lloc

Quan era petita, hi havia una nena que sempre estava feliç. Li encantava llegir i tenia molt clar què volia ser quan fos gran: professora. Li agradava la canalla i volia ajudar-los a aprendre coses noves. També li agradava escriure i somiava en el dia que podria explicar-los les històries que havia inventat expressament per ells. Un dia, sense avisar, la nena va créixer i va desaparèixer. Jo també vaig créixer i la vaig oblidar. Avui, escrivint aquesta petita història, me n'he recordat. No sé a on deu ser en aquests moments... Però estic convençuda que encara és en algun lloc, en el meu interior.

[In english: She is still somewhere]