diumenge, 15 de desembre del 2013
Definició de llibre
Màquina del temps. Àlbum de records. Avió supersònic. Caixa de plastidecors. Ultrasubmarí. Núvols de sucre. Viatge interestel·lar. Pau. Guerra. Vida. Mort. Paper. Tinta. Bits. Somnífer. Despertador.
Escriptor + lector = llibre
Escriptor + lector = persona
300 grams mal comptats.
[Concurs Gemma Lienas (Facebook) - Escriure un micro conte de màxim 50 paraules sobre llibres]
.
VullEscriure.Cat - 41a Crida: «2014» [Final Tardor Torneig Escriptors]
Ja ha arribat, ja la tenim aquí! Si avui és 15 de desembre... Avui comença la Final de Tardor del Torneig dels Escriptors! 11 classificats, 11 escriptors, 11 valents... Qui guanyarà? Ho sabrem molt aviat!
41a Crida: «2014». Aquesta quinzena us proposo que el vostre text giri en torn del 2014. El 2014 com a any o el 2014 com a xifra. Podeu escriure una carta de bons desitjos per l'any que està a punt de començar o explicar-nos com faríeu 2014 truites en un dia. Qualsevol idea serà benvinguda mentre hi apareguin aquests quatre números!
Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 21 de desembre a la mitjanit.
Si ets un dels finalistes, vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!
Vols escriure? VullEscriure!
diumenge, 8 de desembre del 2013
Homenatge a Joana Raspall (#J04R) [6 - 8 desembre 2013]
#j04r Creia que era poetessa / per fer poemes / però era poetessa / per fer poetes ;) http://t.co/1Yf8RsdYSL #vullescriure #tweetrelat
— VullEscriure (@VullEscriure) December 6, 2013
[Aquest micropoema és una resposta a una proposta de «Tuiterats Ultradimensionals»]
.
dilluns, 2 de desembre del 2013
Torneig Lovecraft: La venjança de Cthulhu (Equip #33LF) [29 - 1 desembre 2013]
Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
William F. havia investigat anys
enrere el clan dels McQuincy. Potser descobriria un secret sobre la
casa i sobre el bosc negre. Isaïes McQuincy va fer fortuna amb el
tràfic d'esclaus a Cuba, i els fills, amb el contraban d'alcohol en
temps de la Prohibició. El nét havia
volgut innovar i havia provat fortuna amb les piulades, però com fer
negoci amb lletres que no existien més enllà de la xarxa?
Tanmateix, ben aviat descobriria la
manera. Un home vell i barbut trucà a casa seva. Li proporcionava
l'encanteri adient per la causa. El noi dubtava molt que aquell home
del segle passat tingués idea de què anava, tot allò. Malgrat
tot, se l'escoltà. Una combinació precisa de lletres al telèfon
causava l'efecte hipnòtic que atreia els escollits fins al bosc que
amagava un tèrbol secret.
—REⱭЯUM, REⱭЯUM –repetien
els acòlits, en una lletania que, in crescendo, esdevenia un mantra
que s’apoderava de les seves voluntats.
El nano però no sabia pas que fer amb
els acòlits, ell el que volia era buidar les seves comptes corrents.
Llavors s'adonà de què no eren acòlits, sinó profunds. I cridaven
al seu amo i senyor, Cthulhu. Aquest, però, no es dignava a
aparèixer. Cthulhu estava massa ocupat en altres afers, aliens
totalment als que sempre havien cregut cegament en ell. Traïció?
Aleshores una pluja d’ocells morts
guarní les branques dels arbres que ploraven saba roja. Presagis de
malaurança. El bosc es marcia. Aranyes, mussols, i granotes plovien
com una plaga bíblica. El cel s'obria, i es trencava sobre els seus
caps i els acòlits reien.
El noi es fregà les mans: enmig
d'aquell desori, potser podia aprofitar la informació donada per
l'home del segle passat. Peter McQuincy anà al bosc negre i amb la
informació que havia obtingut de William F., conjurà Cthulhu que li
transferí el seu poder. La combinació
lletres provocà que tothom es veiés obligat a seguir-lo a ell...
Però s'oferí a alliberar-los, previ pagament en metàl·lic.
—Unes quantes preferents i sereu
lliures de la influencia satànica —digué.
Però, no els previngué del control
bancari.
Cthulhu no acceptà l'estafa als seus
servidors i decidí fer una visita a la Terra. Peter McQuincy no
sabia on s'havia ficat...
diumenge, 1 de desembre del 2013
Descuit arquitectònic
Arribarà un dia en què tot cabrà en
un paraigües. La casa i la llibreria, la dona i els nens, l'home i
els avis, els besnéts i les fotografies dels avantpassats. Arribarà
un dia en què tothom podrà viure on més li convingui sense haver
de patir per falta de sostre, sota un pont o al mig d'un parc, a la
platja o sobre un banc. Arribarà un dia en què els paraigües seran
cases mòbils i els vianants caragols ambulants, sempre carregats.
Ningú no va imaginar que quan el dia
arribés, el vent faria que els paraigües-casa fugissin volant a la
mínima distracció. Ningú no va pensar que caldrien voluminosos
sacs de sorra per mantenir-los ancorats arran de terra.
Ningú no va pensar a deixar lloc pels
fonaments.
[Relat
presentat
al concurs de microrelats de ciència-ficció de l'exposició «Artficció», inspirat en l'obra «Sense títol» de Andreas Slominski.]
VullEscriure.Cat - 40a Crida: «Compte enrere»
Ja ha arribat, ja la tenim aquí,... L'última Crida per poder guanyar una estrella per participar a la final de tardor del Torneig dels escriptors! (Sí, sembla mentida: fa un fred que pela però encara som a la tardor, hehe)
L'última oportunitat per guanyar una estrella, l'últim mes de l'any per fer allò que l'1 de gener passat ens vam proposar de fer aquest 2013, tres setmanes de no res per Nadal,... Aquesta quinzena et proposo que el teu text giri al voltant un compte enrere!
Els dies es fonen, les hores volen, els minuts fugen tan ràpid que sembla impossible que estiguin formats per seixanta segons. Els protagonistes de la teva història aconseguiran acomplir amb els seus objectius abans no s'acabi el temps?
Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 7 de desembre a la mitjanit.
Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!
Vols escriure? VullEscriure!
diumenge, 24 de novembre del 2013
Torneig Lovecraft: Els caçadors obscurs (Equip #55LF) [22 - 24 novembre 2013]
Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
Els
escriptors
maleïts,
els
deien.
Entre
les
muses
corria
el
rumor
que
les
que
s'hi
deixaven
caure
mai
no
en
tornaven.
Per
això,
les
muses
decidiren
requerir
l'ajuda
dels
caçadors
Obscurs.
Però,
per
on
començar?
Van
parlar
amb
la
vella
padrina
i
les
hi
va
ensenyar
a
fer
el
ritual
d'invocació
dels
Caçadors.
El
problema
era
l'ingredient
principal:
alia
obtenir
sang
d'un
llop
blanc,
una
criatura
admirada
i
protegida
per
les
muses.
Però,
si
volien
obtenir
l'ajuda
dels
Caçadors
Obscurs...
Melpòmene,
la
musa
més
severa,
decidí
actuar
ella
mateixa.
A
diferència
de
les
seves
germanes,
ella
odiava
els
finals
feliços.
Es
dirigí
al
Palau
de
l'Hivern,
el
cau
dels
llops
blancs,
pensant
d'enganyar
al
Rei
i
arrabassar-li
la
sang.
Amagada
a
la
roba
duia
una
espina
amb
punta
enverinada,
que
només
amb
una
punxada
de
res
et
paralitzava
les
extremitats
i
restaves
indefens.
El
consell
dels
escriptors
en
sentir
que
les
muses
els
volien
abandonar,
es
vingué
avall.
No
entenien
que
no
les
necessitaven.
Melpòmene
arribà
amb
la
sang
del
llop
blanc.
Cap
de
les
muses
demanà
d'on
l'havia
tret,
es
miraren
entre
elles
i
iniciaren
el
ritual.
Cants
malèfics,
paraules
en
un
idioma
ja
oblidat
i
un
pentacle
al
terra
dibuixat
amb
la
sang.
Començà
la
invocació.
No
va
trigar
massa
a
veure's
l'efecte
del
sortilegi.
La
mansió
va
ser
sacsejada
per
un
terratrèmol.
Les
muses
segrestades
sortiren
de
les
masmorres.
Des
les
esquerdes
del
terra
sorgien
tenebroses
criatures,
éssers
llefiscosos
que
acudien
a
la
crida.
Eren
els
Caçadors
Obscurs!
divendres, 22 de novembre del 2013
IV Premi Intercontinental Odradek - Joguines
#4POM Jugava amb les lletres, perquè eren les úniques amb qui podia jugar sense demanar permís http://t.co/1Yf8RsdYSL @odradek1
— VullEscriure (@VullEscriure) November 20, 2013
#4POM Jugant, jugant, li va passar la vida sense entendre el joc http://t.co/1Yf8RsdYSL #vullescriure
— VullEscriure (@VullEscriure) November 22, 2013
Microrelats presentats al IV Premi Intercontinental Odradek (Les joguines)
diumenge, 17 de novembre del 2013
Torneig Lovecraft: L'autèntica maledicció (Equip #33LF) [15 - 17 novembre 2013]
Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
“Com
ens
poden
odiar
tant?”,
es
preguntaven
els
dracs.
La
lluita
era
ferotge,
fins
que
la
dona
dels
cabells
llarg
va
fer
sonar
un
xiulet
d'ultrasons.
Els
dracs
s'amagaren
a
la
mansió
maleïda.
Però
allà
dintre
els
dracs
no
estaven
sols.
Algú
més
s'amagava
entre
aquelles
parets
i
no
semblava
estar
de
bon
humor.
El
senyor
dels
dracs
somreia.
Aquells
beneits
no
sabien
què
els
esperava.
La
torre
començà
a
llampegar.
Aquest
donà
explicacions.
—Per
què
sou
éssers
maleïts?
Per
què
sou
perseguits
per
cavallers
armats?
Escolteu!
Els
humans
no
ens
entendran
mai,
creuen
que
som
l'enemic.
Ells
són
vius
perquè
nosaltres
els
deixem,
estan
en
perill
d'extinció!
Tenen
por!
A
la
porta
milers
d'homes
amb
torxes
perseguien
una
quimera.
A
dins
els
dracs
preparaven
una
via
d'escapada.
I
es
van
escapar,
els
dracs
van
decidir
deixar
sols
als
inútils
humans.
Tornarien
quan
ja
no
els
recordessin
i
acabarien
amb
tots.
El
futur
de
la
humanitat
havia
quedat
decidit,
però
al
senyor
dels
dracs
ja
no
li
importava.
No
es
mereixien
res!
Des
d'aleshores,
els
dracs
només
surten
quan
hi
ha
alguna
princesa
pel
mig...
i
algun
cavaller
disposat
a
lluitar
per
ella!
«Veïnofòbia» (presumptament)
Manel? Pol? Marta? Quim? No, no estic buscant el nom per un fill, ni per un nebot, ni tan sols per un fill de cosí llunyà que encara no ha nascut amb una mare histèrica que truca a les tres de la matinada per demanar-te opcions. Estic buscant un nom per un personatge.
La feina d'escriptora és dura. Sembla fàcil, però no ho és. Gens. Buscar nom a un personatge, per exemple. Si buscar el nom perfecte per un fill us sembla complicat, no us podeu ni arribar a imaginar el què significa batejar un ésser construït de paper i tinta. Almenys els futurs nadons tenen una edat definida, i un sexe (màxim dos si l'ecografia no ha estat prou clara). Els personatges no. Quan et sembla que els tens definits, et canvien d'edat, de sexe, de professió, d'època i fins i tot de planeta!
Vaig conèixer un escriptor a qui se li va acudir escriure sobre un extraterrestre. No sabia a on es ficava. No hi ha guies de «Tots els noms dels extraterrestres i les seves variants». L'Idescat no publica estadístiques amb les onomàstiques més utilitzades en galàxies llunyanes. Fins i tot és difícils desxifrar en quin idioma parlen, si és que parlen.
Aquest escriptor va buscar durant dies i dies, i setmanes, i quinzenes. I estava a punt de llençar la tovallola i reconvertir el seu extraterrestre en un humà amb sang vermella a les venes quan va trobar el nom perfecte: un noble perdut de l'Edat Mitjana tenia un nom insuperable pel seu extraterrestre.
Mesos més tard no recordaria si ho havia llegit en un diari o en una enciclopèdia, però era un nom curt, contundent, gutural, completament desconegut. Ni ell ni el seu entorn no havien sentit a parlar mai d'aquell noble perdut sota la sorra del temps. Ni el seu editor. Ni els companys escriptors. Ni el cap de redacció del diari a on periòdicament es van publicar les històries de l'extraterrestre camaleònic.
L'extraterrestre va ser un èxit. Els articles es van convertir en un llibre. El llibre va tenir un munt de reedicions. Molt de temps després, l'escriptor va acceptar donar una conferència en un màster de creació literària. Quan li van preguntar pel nom del personatge, l'escriptor va explicar la història: les nits en vela, el noble perdut a qui ell havia rescatat de l'oblit,... Arribat el torn de paraules, una alumna de primera fila amb cara d'enfadada va alçar la mà.
– Ho sabia que Gurb és el nom d'un poble?
Des d'aquell dia, hi ha un escriptor que no s'atreveix a posar els peus en cert poblet de la comarca d'Osona. No sigui cas que els veïns l'empaitin.
Nota de l'autora: Basat en fets reals (i molta ficció).
[Aquest relat ha estat publicat en el programa de la Festa Major de Gurb 2013. Feliç Festa Major, gurbetans!]
VullEscriure.Cat - 39a Crida: «En Floquet de Neu i l'orca Ulisses»
Te'n recordes d'en Floquet de Neu? Era una goril·la albí que vivia al zoo de Barcelona. Ell i l'orca Ulisses van ser durant molts anys les estrelles del zoològic de la ciutat comtal. El primer va morir el novembre del 2003, ara fa deu anys, i al segon el van traslladar a Estats Units el febrer del 1994 perquè la piscina de Barcelona se li havia quedat petita.
De vegades debatem si els humans som més o menys animals, però no podem negar que hi tenim una connexió molt especial.
Aquesta quinzena et proposem que el teu text estigui protagonitzat per un animal. Per en Floquet de neu o l'orca Ulisses, pel gosset que tenies quan eres petit, pel ratolí que et va donar un ensurt, per l'àguila que vares veure volar entre els núvols i que t'hauria agradat emular,... Tots els animals seran benvinguts! (Especialment per la Cridanera: la nostra aranya espera que la teva història sigui molt i molt animal, hehe)
Prosa, poesia, teatre, assaig... Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 23 de novembre a la mitjanit.
Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!
Vols escriure? VullEscriure!
dilluns, 11 de novembre del 2013
Torneig Lovecraft: L'autèntica maledicció (Equip #00LF) [8 - 10 novembre 2013]
Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
En
Howard,
el
germà
petit,
estava
decidit
a
canviar
la
visió
que
tenien
d'ells
al
poble,
però
la
seva
deformitat
espantava
els
veïns.
Poc
es
pensava
que
la
truita
es
giraria,
quan
els
morts
vivents
ompliren
els
carrers.
Estaven
famolencs
i
ells
no
discriminaven.
El
noi,
impulsat
per
l'amor
que
sentia
per
l'Elizabeth
—la
filla
del
pastor—,
es
va
alçar
com
el
líder
inesperat
de
la
resistència.
Però,
en
erigir-se
com
a
tal,
en
Howard
no
podia
ara
trair
la
confiança
dels
seus
conveïns.
El
problema
era
dissenyar
una
estratègia.
Mentrestant,
els
famolencs
envoltaven
la
casa
intentant
traspassar
els
seus
murs.
Encara
podien
posar-los
a
ratlla,
però
la
cosa
no
podia
durar.
Els
germans
del
noi
decidiren
que
haurien
de
deslliurar
aquells
poders
que
tanta
mala
fama
els
havien
donat.
No
obstant,
Howard
no
podia
permetre
l'alliberament
d'un
horror
que
faria
que
l'Elizabeth
el
rebutgés
per
sempre.
Ho
resoldria
tot
ell
sol.
Abans
que
ho
pogués
evitar,
però,
els
germans
desencadenaren
els
seus
poders:
es
convertiren
en
superguerrers
de
quart
nivell.
Només
existia
una
sortida
i
ho
havia
de
fer
tot
en
secret.
Howard
va
sortir
de
la
casa
per
un
dels
túnels
que
donaven
al
cementeri.
Allà
estava
Ibmoz,
el
pare
de
tots
els
morts
vivents.
Si
li
clavava
una
estaca
al
cervell,
l'epidèmia
desapareixeria,
talment
com
un
vampir.
I
així
ho
va
fer,
per
l'Elizabeth.
Travessà
l'ull
dret
d'Ibmoz,
que
es
va
desfer
davant
dels
seus
nassos
i
llavors,
els
famolencs
van
caure
a
terra.
Va
ser
llavors
quan
es
va
girar
triomfant
buscant
amb
la
mirada
els
seus
germans
i
es
trobà
amb
el
cos
d'Elizabeth
que
jeia
a
terra.
Així
fou
com
descobrí
l'autèntica
maledicció
de
la
seva
família,
més
enllà
de
les
deformitats
i
la
màgia
negra:
destruir
allò
estimat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)