Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 15 de desembre de 2013

Definició de llibre


Màquina del temps. Àlbum de records. Avió supersònic. Caixa de plastidecors. Ultrasubmarí. Núvols de sucre. Viatge interestel·lar. Pau. Guerra. Vida. Mort. Paper. Tinta. Bits. Somnífer. Despertador.

Escriptor + lector = llibre
Escriptor + lector = persona

300 grams mal comptats.

[Concurs Gemma Lienas (Facebook) - Escriure un micro conte de màxim 50 paraules sobre llibres]

.

VullEscriure.Cat - 41a Crida: «2014» [Final Tardor Torneig Escriptors]

 


Ja ha arribat, ja la tenim aquí! Si avui és 15 de desembre... Avui comença la Final de Tardor del Torneig dels Escriptors! 11 classificats, 11 escriptors, 11 valents... Qui guanyarà? Ho sabrem molt aviat!

41a Crida: «2014». Aquesta quinzena us proposo que el vostre text giri en torn del 2014. El 2014 com a any o el 2014 com a xifra. Podeu escriure una carta de bons desitjos per l'any que està a punt de començar o explicar-nos com faríeu 2014 truites en un dia. Qualsevol idea serà benvinguda mentre hi apareguin aquests quatre números!

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 21 de desembre a la mitjanit.

Si ets un dels finalistes, vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!



Vols escriure? VullEscriure!

dilluns, 2 de desembre de 2013

Torneig Lovecraft: La venjança de Cthulhu (Equip #33LF) [29 - 1 desembre 2013]


Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.

H. P. Lovecraft

 
 
William F. havia investigat anys enrere el clan dels McQuincy. Potser descobriria un secret sobre la casa i sobre el bosc negre. Isaïes McQuincy va fer fortuna amb el tràfic d'esclaus a Cuba, i els fills, amb el contraban d'alcohol en temps de la Prohibició. El nét havia volgut innovar i havia provat fortuna amb les piulades, però com fer negoci amb lletres que no existien més enllà de la xarxa?

Tanmateix, ben aviat descobriria la manera. Un home vell i barbut trucà a casa seva. Li proporcionava l'encanteri adient per la causa. El noi dubtava molt que aquell home del segle passat tingués idea de què anava, tot allò. Malgrat tot, se l'escoltà. Una combinació precisa de lletres al telèfon causava l'efecte hipnòtic que atreia els escollits fins al bosc que amagava un tèrbol secret.

REⱭЯUM, REⱭЯUM –repetien els acòlits, en una lletania que, in crescendo, esdevenia un mantra que s’apoderava de les seves voluntats.

El nano però no sabia pas que fer amb els acòlits, ell el que volia era buidar les seves comptes corrents. Llavors s'adonà de què no eren acòlits, sinó profunds. I cridaven al seu amo i senyor, Cthulhu. Aquest, però, no es dignava a aparèixer. Cthulhu estava massa ocupat en altres afers, aliens totalment als que sempre havien cregut cegament en ell. Traïció?

Aleshores una pluja d’ocells morts guarní les branques dels arbres que ploraven saba roja. Presagis de malaurança. El bosc es marcia. Aranyes, mussols, i granotes plovien com una plaga bíblica. El cel s'obria, i es trencava sobre els seus caps i els acòlits reien.

El noi es fregà les mans: enmig d'aquell desori, potser podia aprofitar la informació donada per l'home del segle passat. Peter McQuincy anà al bosc negre i amb la informació que havia obtingut de William F., conjurà Cthulhu que li transferí el seu poder. La combinació lletres provocà que tothom es veiés obligat a seguir-lo a ell... Però s'oferí a alliberar-los, previ pagament en metàl·lic.

Unes quantes preferents i sereu lliures de la influencia satànica —digué.

Però, no els previngué del control bancari.

Cthulhu no acceptà l'estafa als seus servidors i decidí fer una visita a la Terra. Peter McQuincy no sabia on s'havia ficat...


diumenge, 1 de desembre de 2013

Descuit arquitectònic



Arribarà un dia en què tot cabrà en un paraigües. La casa i la llibreria, la dona i els nens, l'home i els avis, els besnéts i les fotografies dels avantpassats. Arribarà un dia en què tothom podrà viure on més li convingui sense haver de patir per falta de sostre, sota un pont o al mig d'un parc, a la platja o sobre un banc. Arribarà un dia en què els paraigües seran cases mòbils i els vianants caragols ambulants, sempre carregats.

Ningú no va imaginar que quan el dia arribés, el vent faria que els paraigües-casa fugissin volant a la mínima distracció. Ningú no va pensar que caldrien voluminosos sacs de sorra per mantenir-los ancorats arran de terra.

Ningú no va pensar a deixar lloc pels fonaments.


[Relat presentat al concurs de microrelats de ciència-ficció de l'exposició «Artficció», inspirat en l'obra «Sense títol» de Andreas Slominski.]

VullEscriure.Cat - 40a Crida: «Compte enrere»



Ja ha arribat, ja la tenim aquí,... L'última Crida per poder guanyar una estrella per participar a la final de tardor del Torneig dels escriptors! (Sí, sembla mentida: fa un fred que pela però encara som a la tardor, hehe)

L'última oportunitat per guanyar una estrella, l'últim mes de l'any per fer allò que l'1 de gener passat ens vam proposar de fer aquest 2013, tres setmanes de no res per Nadal,... Aquesta quinzena et proposo que el teu text giri al voltant un compte enrere!

Els dies es fonen, les hores volen, els minuts fugen tan ràpid que sembla impossible que estiguin formats per seixanta segons. Els protagonistes de la teva història aconseguiran acomplir amb els seus objectius abans no s'acabi el temps?

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 7 de desembre a la mitjanit.

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!



Vols escriure? VullEscriure!

diumenge, 24 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: Els caçadors obscurs (Equip #55LF) [22 - 24 novembre 2013]


Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.

H. P. Lovecraft

 
Els escriptors maleïts, els deien. Entre les muses corria el rumor que les que s'hi deixaven caure mai no en tornaven. Per això, les muses decidiren requerir l'ajuda dels caçadors Obscurs. Però, per on començar? Van parlar amb la vella padrina i les hi va ensenyar a fer el ritual d'invocació dels Caçadors. El problema era l'ingredient principal: alia obtenir sang d'un llop blanc, una criatura admirada i protegida per les muses. Però, si volien obtenir l'ajuda dels Caçadors Obscurs...

Melpòmene, la musa més severa, decidí actuar ella mateixa. A diferència de les seves germanes, ella odiava els finals feliços. Es dirigí al Palau de l'Hivern, el cau dels llops blancs, pensant d'enganyar al Rei i arrabassar-li la sang. Amagada a la roba duia una espina amb punta enverinada, que només amb una punxada de res et paralitzava les extremitats i restaves indefens.

El consell dels escriptors en sentir que les muses els volien abandonar, es vingué avall. No entenien que no les necessitaven.

Melpòmene arribà amb la sang del llop blanc. Cap de les muses demanà d'on l'havia tret, es miraren entre elles i iniciaren el ritual. Cants malèfics, paraules en un idioma ja oblidat i un pentacle al terra dibuixat amb la sang. Començà la invocació. No va trigar massa a veure's l'efecte del sortilegi. La mansió va ser sacsejada per un terratrèmol. Les muses segrestades sortiren de les masmorres. Des les esquerdes del terra sorgien tenebroses criatures, éssers llefiscosos que acudien a la crida. Eren els Caçadors Obscurs!


divendres, 22 de novembre de 2013

IV Premi Intercontinental Odradek - Joguines




Microrelats presentats al IV Premi Intercontinental Odradek (Les joguines)

diumenge, 17 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: L'autèntica maledicció (Equip #33LF) [15 - 17 novembre 2013]


Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.

H. P. Lovecraft


Els dracs no ho entenien. Només havien devorat mitja ciutat i cremat la Torre Agbar... Ni que haguessin incendiat la Sagrada Família! Van començar a arribar cavallers de tot arreu, armats amb llances i espases de plata, disposats a defensar el que quedava de ciutat. Però en veure que els dracs parlaven entre ells i semblaven ser molt més intel·ligents que els humans la majoria van fugir. N'hi havia de tots colors, eren tal com els pintaven els nens.

Com ens poden odiar tant?, es preguntaven els dracs.

La lluita era ferotge, fins que la dona dels cabells llarg va fer sonar un xiulet d'ultrasons. Els dracs s'amagaren a la mansió maleïda. Però allà dintre els dracs no estaven sols. Algú més s'amagava entre aquelles parets i no semblava estar de bon humor.

El senyor dels dracs somreia. Aquells beneits no sabien què els esperava. La torre començà a llampegar. Aquest donà explicacions.

Per què sou éssers maleïts? Per què sou perseguits per cavallers armats? Escolteu! Els humans no ens entendran mai, creuen que som l'enemic. Ells són vius perquè nosaltres els deixem, estan en perill d'extinció! Tenen por!

A la porta milers d'homes amb torxes perseguien una quimera. A dins els dracs preparaven una via d'escapada. I es van escapar, els dracs van decidir deixar sols als inútils humans. Tornarien quan ja no els recordessin i acabarien amb tots. El futur de la humanitat havia quedat decidit, però al senyor dels dracs ja no li importava. No es mereixien res! Des d'aleshores, els dracs només surten quan hi ha alguna princesa pel mig... i algun cavaller disposat a lluitar per ella!



«Veïnofòbia» (presumptament)


Festa Major Gurb 2013Manel? Pol? Marta? Quim? No, no estic buscant el nom per un fill, ni per un nebot, ni tan sols per un fill de cosí llunyà que encara no ha nascut amb una mare histèrica que truca a les tres de la matinada per demanar-te opcions. Estic buscant un nom per un personatge.

La feina d'escriptora és dura. Sembla fàcil, però no ho és. Gens. Buscar nom a un personatge, per exemple. Si buscar el nom perfecte per un fill us sembla complicat, no us podeu ni arribar a imaginar el què significa batejar un ésser construït de paper i tinta. Almenys els futurs nadons tenen una edat definida, i un sexe (màxim dos si l'ecografia no ha estat prou clara). Els personatges no. Quan et sembla que els tens definits, et canvien d'edat, de sexe, de professió, d'època i fins i tot de planeta!

Vaig conèixer un escriptor a qui se li va acudir escriure sobre un extraterrestre. No sabia a on es ficava. No hi ha guies de «Tots els noms dels extraterrestres i les seves variants». L'Idescat no publica estadístiques amb les onomàstiques més utilitzades en galàxies llunyanes. Fins i tot és difícils desxifrar en quin idioma parlen, si és que parlen.

Aquest escriptor va buscar durant dies i dies, i setmanes, i quinzenes. I estava a punt de llençar la tovallola i reconvertir el seu extraterrestre en un humà amb sang vermella a les venes quan va trobar el nom perfecte: un noble perdut de l'Edat Mitjana tenia un nom insuperable pel seu extraterrestre.

Mesos més tard no recordaria si ho havia llegit en un diari o en una enciclopèdia, però era un nom curt, contundent, gutural, completament desconegut. Ni ell ni el seu entorn no havien sentit a parlar mai d'aquell noble perdut sota la sorra del temps. Ni el seu editor. Ni els companys escriptors. Ni el cap de redacció del diari a on periòdicament es van publicar les històries de l'extraterrestre camaleònic.

L'extraterrestre va ser un èxit. Els articles es van convertir en un llibre. El llibre va tenir un munt de reedicions. Molt de temps després, l'escriptor va acceptar donar una conferència en un màster de creació literària. Quan li van preguntar pel nom del personatge, l'escriptor va explicar la història: les nits en vela, el noble perdut a qui ell havia rescatat de l'oblit,... Arribat el torn de paraules, una alumna de primera fila amb cara d'enfadada va alçar la mà.

– Ho sabia que Gurb és el nom d'un poble?

Des d'aquell dia, hi ha un escriptor que no s'atreveix a posar els peus en cert poblet de la comarca d'Osona. No sigui cas que els veïns l'empaitin.


Nota de l'autora: Basat en fets reals (i molta ficció).

[Aquest relat ha estat publicat en el programa de la Festa Major de Gurb 2013. Feliç Festa Major, gurbetans!]

VullEscriure.Cat - 39a Crida: «En Floquet de Neu i l'orca Ulisses»




Te'n recordes d'en Floquet de Neu? Era una goril·la albí que vivia al zoo de Barcelona. Ell i l'orca Ulisses van ser durant molts anys les estrelles del zoològic de la ciutat comtal. El primer va morir el novembre del 2003, ara fa deu anys, i al segon el van traslladar a Estats Units el febrer del 1994 perquè la piscina de Barcelona se li havia quedat petita.

De vegades debatem si els humans som més o menys animals, però no podem negar que hi tenim una connexió molt especial.

Aquesta quinzena et proposem que el teu text estigui protagonitzat per un animal. Per en Floquet de neu o l'orca Ulisses, pel gosset que tenies quan eres petit, pel ratolí que et va donar un ensurt, per l'àguila que vares veure volar entre els núvols i que t'hauria agradat emular,... Tots els animals seran benvinguts! (Especialment per la Cridanera: la nostra aranya espera que la teva història sigui molt i molt animal, hehe)

Prosa, poesia, teatre, assaig... Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 23 de novembre a la mitjanit.

Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

Vols escriure? VullEscriure!

dilluns, 11 de novembre de 2013

Torneig Lovecraft: L'autèntica maledicció (Equip #00LF) [8 - 10 novembre 2013]


Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.

H. P. Lovecraft

En Howard, el germà petit, estava decidit a canviar la visió que tenien d'ells al poble, però la seva deformitat espantava els veïns. Poc es pensava que la truita es giraria, quan els morts vivents ompliren els carrers. Estaven famolencs i ells no discriminaven. El noi, impulsat per l'amor que sentia per l'Elizabethla filla del pastor, es va alçar com el líder inesperat de la resistència. Però, en erigir-se com a tal, en Howard no podia ara trair la confiança dels seus conveïns. El problema era dissenyar una estratègia.

Mentrestant, els famolencs envoltaven la casa intentant traspassar els seus murs. Encara podien posar-los a ratlla, però la cosa no podia durar.

Els germans del noi decidiren que haurien de deslliurar aquells poders que tanta mala fama els havien donat. No obstant, Howard no podia permetre l'alliberament d'un horror que faria que l'Elizabeth el rebutgés per sempre. Ho resoldria tot ell sol. Abans que ho pogués evitar, però, els germans desencadenaren els seus poders: es convertiren en superguerrers de quart nivell.

Només existia una sortida i ho havia de fer tot en secret. Howard va sortir de la casa per un dels túnels que donaven al cementeri. Allà estava Ibmoz, el pare de tots els morts vivents. Si li clavava una estaca al cervell, l'epidèmia desapareixeria, talment com un vampir. I així ho va fer, per l'Elizabeth. Travessà l'ull dret d'Ibmoz, que es va desfer davant dels seus nassos i llavors, els famolencs van caure a terra. Va ser llavors quan es va girar triomfant buscant amb la mirada els seus germans i es trobà amb el cos d'Elizabeth que jeia a terra. Així fou com descobrí l'autèntica maledicció de la seva família, més enllà de les deformitats i la màgia negra: destruir allò estimat.