Voldria
parar les estrelles per entregar-te-les en un cistell de palmera.
Voldria que el sol escalfés cada dia com els dies de primavera.
Voldria que plogués, però no massa, entre setmana, mai en festiu.
Voldria que la lluna fos plena sempre que busqués el camí en la
foscor, però que en canvi sempre fos negra quan em volgués perdre.
Voldria
haver-te trobat i que no fossis només un somni, voldria no haver-te
perdut i que sols fossis un record. Voldria dir «t'estimo» a la
gent que estimo, voldria callar els retrets contra qui val més
ignorar. Voldria saber gaudir de les coses bones que em passen, quan
em passen. Voldria no preocupar-me pel què potser no passarà mai.
Voldria viure el present, ara, i ara. I ara també.
Voldria
poder-me asseure davant d'una pantalla i teclejar la millor història
que hagis llegit mai. Voldria trames que et deixessin amb l'ai al
cor, personatges que t'enamoressin amb una sola paraula, atmosferes
que et delissis per respirar... Voldria crear una gran història que
expliquessis als amics, als amics dels teus amics, als amics dels
amics dels teus amics; a tot el món. Voldria que un escriptor digués
«gràcies» en recollir el Premi Nobel.
Voldria
que cada dia fos Sant Jordi.
Voldria...
Voldria
que tu també somiessis en impossibles (no voldria que els miracles
t'agafessin per sorpresa).
