Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 16 de desembre de 2012

VullEscriure.Cat - Vint-i-unena Crida: «Si neteges les empremtes...»


 
«El teu avi sempre ha estat el boig de la família. Va desaparèixer fa 50 anys sense deixar rastre i tots ja el donàveu per mort, però fa dues setmanes vas rebre una carta d'ell en què et demanava ajuda i et citava en un mas del Ripollès. En lloc del teu avi, al mas hi trobes dos homes que afirmen viatjar en el temps. T'expliquen que han creat una associació que es dedica a donar asil a famosos que necessiten fugir de la seva línia temporal i t'ofereixen la possibilitat de treballar amb ells. Acceptes la seva proposta per guanyar temps, però tan aviat com es despisten, aprofites per estabornir-los amb una mà de morter. Comproves que encara respiren i t'afanyes a netejar les empremtes per tocar el dos, però just en aquell moment el teu avi surt de la màquina del temps ferit de bala, tan jove com el dia que va desaparèixer, i et demana que viatgis en el temps amb ell per impedir que el matin. Cau inconscient entre els teus braços al mateix temps que els dos homes comencen a despertar-se...»

Què fas? Viatges en el temps amb el teu avi? Cap al futur o cap al passat? Agafes el cotxe i el portes a un hospital? Pots fer alguna altra cosa?

Respon a la Crida: Escriu la teva aventura!

Tens 500 paraules per proposar la teva continuació! Pots enviar el teu text des d'ara mateix i fins el proper dissabte 22 de desembre a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!

diumenge, 9 de desembre de 2012

VullEscriure.Cat - «40+1», el llibre del Relatcrossing!

 

 
Ja és aquí! Ja ha arribat! «40+1», el llibre del Relatcrossing!

Us en recordeu de com va començar tot plegat? Era un 1 de juliol, us vaig fer una proposta agosarada... I la vostra resposta va superar totes les meves expectatives!

MOLTES GRÀCIES!

Gràcies deixamdirunacosa, deòmises, Moniquelli, xaruga, qwark, Mita, Aurora Martí, gypsy, amolist, EvaJané, lorena cayuela bellver, Iolanda Bethencourt, @Tanitart, clara74, areric, Ploma de mona, RaquelRR, Anna, NatxoBCN, Carme Moreno, margarette, lhmadaula, albertcatalà, Melu Maguie, Esperanza Teixido Argelich, Carles Ferran, @Little_atura, Mercuri, Jordi Baucells, Llunàtic, nitamiu, ànimadeneu, PrincesLeiaOrgana, mariaballesterg, mesjourstristes, Dimitri, Unaider, Sergi G. Oset i Alícia Gili per haver respost a la Crida!

Gràcies Yasmina Capó i Núria Milà per les vostres fantàstiques il·lustracions!

Gràcies a tots els que, quinzena rere quinzena, us deixeu enredar per les meves idees de bombera!

Gràcies, Cridaners: Moltes Gràcies!

dijous, 6 de desembre de 2012

Homo Dormentus


No saps perquè, el temps et fuig de les mans, com si intentessis atresorar-lo en un cistell de vímet o en un cove ja ocupat per la lluna. Es despertes pel matí i et plantes davant de la taula a l'hora d'esmorzar amb dotze hores resplendents al davant, o deu si te'n vas a dormir d'hora, o vint-i-quatre si ets dels que te'n vas a dormir quan ja surt el sol.

Sigui com sigui, en un moment determinat, les hores es tornen minuts, els minuts en segons i els segons en fum. Sense que en siguis conscient, el dies es converteixen en mesos, els mesos en anys i els anys en una vida que has viscut sense saber que vivies. Només de tant en tant tens un instant de revelació. Com ara. Com ara que et trobes llegint un article sense pretensions en un diari comarcal i et descobreixes fent que sí amb el cap, sense ni tan sols ser-ne conscient.

- Desperta't!

Tanques el diari amb un cop sec, baixes de l'autocar disposat a menjar-te el món. O primer t'acabes l'esmorzar si encara ets a casa. O primer acabes de llegir el diari convencent-te que la teva vida t'esperarà vint minutets més, total, ja no ve d'aquí.

Sigui com sigui, en algun moment determinat després de llegir aquestes línies trepitjaràs el carrer disposat a cruspir-te el món d'una sola mossegada. O el camí de carro, si vius a pagès. O la sorra, si vius a la costa. O la neu, si... D'acord! El que sigui!

Sigui com sigui, avui sí, trepitjaràs amb pas ferm i... Què dèiem que havíem de fer? Sí... No... D'això... No te'n recordes? Tranquil, són coses que passen. Segur que era una mentida... I no devia ser important. Apa, acaba't l'esmorzar que encara se't farà tard.


[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

diumenge, 2 de desembre de 2012

VullEscriure.Cat - Vintena Crida: «Si acceptes l'oferta de treball immediatament...»



Toques el dos del mas? Esperes que es despertin per obtenir respostes? Truques al mòbil demanant ajuda? Inspecciones la màquina? Aquestes són les opcions que ens proposava la Violeta al final del seu fragment, però les possibilitats són infinites!

Respon a la Crida: Escriu la teva aventura!

Tens 500 paraules per proposar la teva continuació! Pots enviar el teu text des d'ara mateix i fins el proper dissabte 8 de desembre a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!