Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 15 d’abril de 2012

VullEscriure.Cat - Crida Especial «Sant Jordi 2012»


Arriba la Crida Especial Sant Jordi 2012!


En lloc d'una Crida, tres.
En lloc d'una setmana per escriure, dues.
En lloc de Critica... Recompte.

Qui són els millors Cridaners: els de Twitter, els de Facebook o els de la web?


Ha arribat el moment de descobrir-ho!


Us proposem una frase inicial, per tots igual. La penjarem al Twitter, al Facebook i al Bloc de VullEscriure.Cat. A partir d'aquí, heu de continuar la història: cadascun dels relats evolucionarà per separat en funció de les vostres aportacions.



«Vaig obrir el llibre de la biblioteca i hi vaig trobar
un bitllet de 500€»



Podeu participar en un dels relats o en tots tres! Podeu enviar tantes frases com vulgueu! Podeu convertir la història en un relat d'aventures, de misteri, d'humor o de l'amor més ensucrat! Tens temps de participar fins el 28 a la mitjanit. Guanyarà el relat que tingui més intervencions!


Vés a la web de VullEscriure.Cat i continua la història: Respon a la Crida!




VULL ESCRIURE!

dijous, 5 d’abril de 2012

Sortim de la crisi

Ens diuen que és impossible. Jo m'ho crec, tu t'ho creus, ell s'ho creu, nosaltres ens ho creiem, vosaltres us ho creieu, elles s'ho creuen... I és impossible.

La borsa, que tants titulars ocupa últimament, coneix a la perfecció el poder de les expectatives. Si un tauró (aquest és el nom que reben els experts en l'argot borsari) vaticina que estem caient i que caurem més, al cap de pocs minuts les accions cauran en picat mogudes per l'aleteig esfereït de les papallones de torn (altrament conegudes amb el nom de petits inversors o de pobres des...). Una representació del món a petita escala.

La crisi és immensa. La crisi fa por. Atur, retallades, contenidors cremats. La crisi fa por perquè, des d'un raconet de la nostra memòria col·lectiva, una veueta ens recorda que la Crisi del 29 va acabar amb la Segona Gerra Mundial... I que aquesta és pitjor. Però per molt que digui la borsa, per molt que insisteixin els «experts», les seves expectatives apocalíptiques no són reals. Mentre els mitjans insisteixen en veure-ho tot de color negre, perquè les males notícies venen més que les bones, les persones anònimes continuen lluitant per fer realitat els seus somnis.


Nosaltres hem creat una web per animar la gent a escriure (www.vullescriure.cat), a l'Hospital Sant Joan de Déu un grup de nois ha escrit una llibre per construir un Espai Jove (www.facebook.com/250quilometres), Barcelona acapara «Òscars» com un dels millors ports de creuer del món, investigadors de la UAB i del CSIC han dissenyat al laboratori una molècula que en un futur podrà impedir que el càncer s'estengui pel cos, un dissenyador israelià ha iniciat una campanya al Facebook (www.youtube.com/watch?v=I6sPCSJu31U) amb el ferm desig d'impedir una guerra («Iranians, we will never bomb your country, we love you»: «Iranians, no us bombardejarem mai, us estimem») i els internautes iranians li han enviat una resposta entusiasta («We love you Israeli people, the Iranian people do not want any war with any country»: «Us estimem israelians, els iranians no volem cap guerra amb cap país»).


Sant Jordi va convertir el drac ferotge en una rosa. Serem menys que una llegenda? Sortim de la crisi, ara. Jo dic que és possible. I si tu t'ho creus i ell s'ho creu i nosaltres ens ho creiem i vosaltres us ho creieu i elles s'ho creuen... Tot és possible.



[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]

diumenge, 1 d’abril de 2012

VullEscriure.Cat - «On coi és el lloro?»

«Respirem. Tranquils. Tothom tranquil!  

No passa res: no-pas-sa-res, no... pas... sa... res... Ho tens tot controlat. El lloro era a la gàbia l'últim cop que l'has vist. No pot haver anat gaire lluny. Un lloro no pot sortir de la gàbia tot sol!

I amb un flashback digne de la millor pel·lícula d'acció, veus la teva pròpia mà obrint la gàbia per donar-li menjar... I no recordes haver-la tancat!

Tranquils, respirem, tranquils, no passa res, tranquils. Totes les finestres estan tancades, no has obert la porta en cap moment, no has...

I amb un segon flashback digne de la millor tragèdia grecoromana, veus al porter entrant al pis amb la seva clau mestra... I deixant oberta de bat a bat la porta del carrer!»

On coi és el lloro?!

De qui és el lloro? De la teva parella? Dels teus pares? Del teu cap? De la màfia? Per què és tan important? És un exemplar únic? El vas robar del zoo? És la prova d'un crim? Què passarà si no el trobes? T'acomiadaran? Et desplomaran de viu en viu?


Explica'ns la història completa amb un màxim de 500 paraules. Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte dia 7 a la mitjanit.

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?


VULL ESCRIURE!