‒ Si no véns, oblida'm.
La Xènia surt del pis donant un cop de porta que fa tremolar la cristalleria dels prestatges. És la vintena discussió d'aquesta la setmana. Intentes calmar-te i respires a fons. Una, dues, tres.
«No suporto quan em deixa amb la paraula a la boca!» penses al mateix temps que entres al bany i obres l'aixeta. Necessites una dutxa; freda o calenta, tan se val. Necessites que l'aigua s'emporti pel desguàs el mal cos que sempre et deixen aquestes baralles sense sentit. «Només és una festa de disfresses, per què s'ha de posar així? Haig d'acabar aquest relat per enviar-lo a l'editorial abans de les deu... Ha oblidat que demà hem de pagar el lloguer? No tothom té la sort de no haver de preocupar-se per les factures amb l'excusa que està acabant el doctorat!»
(...)
‒ Què vols dir que hi ha un «bufó»?
‒ Te'n recordes de l'Enric?
Penges el telèfon. No necessites sentir res més. Guapo, ric, llest. L'Enric, l'ex xicot de la Xènia de l'època de l'institut, el noi perfecte. Mai no vas entendre perquè la Xènia havia decidit substituir-lo per algú com tu.
‒ Perquè l'Enric no li feia cas.
Les paraules se t'escapen de la boca al mateix temps que una suor freda et puja per la columna vertebral. Mires el portàtil, la pantalla en blanc, el cendrer ple de cigarretes. Mires el rellotge: són les vuit.
Fes clic a VULL ESCRIURE per accedir al text complet.
Respon a la Crida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada