No passa res: no-pas-sa-res, no... pas... sa... res... Ho tens tot controlat. El lloro era a la gàbia l'últim cop que l'has vist. No pot haver anat gaire lluny. Un lloro no pot sortir de la gàbia tot sol!
I amb un flashback digne de la millor pel·lícula d'acció, veus la teva pròpia mà obrint la gàbia per donar-li menjar... I no recordes haver-la tancat!
Tranquils, respirem, tranquils, no passa res, tranquils. Totes les finestres estan tancades, no has obert la porta en cap moment, no has...
I amb un segon flashback digne de la millor tragèdia grecoromana, veus al porter entrant al pis amb la seva clau mestra... I deixant oberta de bat a bat la porta del carrer!»
On coi és el lloro?!
De qui és el lloro? De la teva parella? Dels teus pares? Del teu cap? De la màfia? Per què és tan important? És un exemplar únic? El vas robar del zoo? És la prova d'un crim? Què passarà si no el trobes? T'acomiadaran? Et desplomaran de viu en viu?
Explica'ns la història completa amb un màxim de 500 paraules. Tens temps des d'ara mateix i fins el proper dissabte dia 7 a la mitjanit.
Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?
VULL ESCRIURE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada