El
món s'acabarà el dia que menys t'ho esperis. Profecies maies? La
caiguda de la MIR? Efecte 2000? Bajanades. El món deixarà de donar
voltes un dia imprevist, a l'hora més inconvenient, quan a ningú no
li vagi bé.
Possibilitat
u. Un Barça-Madrid. Imagina't l'escenari: el Bernabèu (o el Camp
Nou, que pel cas és el mateix). Una final important, posem-hi la
Champions. Un dos a tres (o un tres a dos, que amb tant canvi de camp
ja no sé a on juguem). Toca remuntar (o celebrar-ho, tot depèn del
color). I just quan el davanter mediàtic de torn, digues-li Lionel o
Cristiano, està a punt de llençar el penalti que sentenciarà el
partit... Zas! Toma fi del món.
Possibilitat
dos. Setze setmanes practicant amb el cotxe de l'autoescola. Vigila
la rotonda de l'estació. No t'oblidis de l'intermitent quan trenquis
pel carrer Morgades. No acceleris a la zona de velocitat restringida!
Quatre mesos memoritzant rutes, vigilant vianants, somiant semàfors,
maleint stops. I just quan l'examinador s'asseu al seient de darrere,
just quan el professor es corda el cinturó, just quan engegues el
motor... Zas! Fi del món.
Possibilitat
tres. Loteria de Nadal. No hi creus, però tens un número. Creus que
no et tocarà mai, però tens un dècim de cinc xifres i estàs
assegut davant del televisor amb cara de badoc, escoltant la lletania
interminable dels nens sant Ildefons. «Miiiiil euros... Miiiiil
euros... Miiiiil euros... Miiiiil euros...» Estàs pensant que a tu
no t'enganyaran més, quan de sobte un dels nens diu el teu número i
l'altre li fa un gest perquè no enfili la bola. I just quan el nen
repeteix el número amb veu melodiosa, i just quan l'altre està a
punt de cantar la grossa amb refilet de cadernera... Zas! Volies fi
del món? Tres tasses.
La
fi del món arribarà el dia més imprevist, a una hora inconvenient,
quan ningú no se l'esperi. Però jo estaré preparada. He fet una
llarga llista de desitjos pel 2013 i començaré a fer-los realitat
el mateix dia u, tan aviat com acabi d'ennuegar-me amb el raïm, des
del primer i fins allà a on pugui. I l'endemà continuaré. I
l'endemà. I el següent. I el següent. I l'altre. Quan arribi la fi
del món, sigui quan sigui, m'atraparà amb els deures fets.
PD.
Acaba de néixer i ja tothom el critica: donem-li una oportunitat.
Feliç 2013!
1 comentari:
Bona reflexió d'any nou. Tant de bo sapiguem obrir-nos a aquest any nouvingut, conèixer-lo i establir una bonica amistat amb ell.
Publica un comentari a l'entrada