Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 10 de març del 2013

Només necessites paper i llapis


 
Per escriure una novel·la només necessites paper i llapis. I una cuina. Recepta per una bona història: un bo molt bo i un dolent molt dolent (i si pot ser un bo que estigui molt bo, l'èxit està assegurat).

El problema és quan t'adones que amb aquests dos ingredients no n'hi ha prou i la casa se't comença a omplir de gent: el sogre, la sogra, l'amic, l'amiga, el veí, la veïna, el mestre, la mestra,... Amb això de voler ser políticament correcte, el que abans arreglaves amb una trentena ara se't dispara fins a mínim un centenar.

Però no n'hi ha prou, encara no. Els teus personatges no poden ser mers titelles moguts pel vent. Necessiten conviccions, objectius i desitjos, necessiten un passat. «Quan tenia cinc anys, va caure en un pou i...», «En arribar a l'adolescència, la perruquera li va fer un pentinat que...», «Mai no va oblidar el dia que va perdre les claus de...». Aviat les biografies de protagonistes i parenteles t'ocupen tot el menjador i part de la cuina.

I a on passa la història? Aquí o allà? En el present, en el futur o en el passat? Si la musa t'inspira una història de dones d'aigua durant la revolució industrial de la Cerdanya, ni tota la filmografia de Hollywood serà capaç de salvar-te. Benvingut a l'àrdua tasca de la documentació, altrament conegut amb el nom de piles i piles d'arxiu que t'ompliran la terrassa, l'habitació i fins i tot els malsons.

Per escriure una novel·la només necessites paper i llapis... I una casa molt gran.


[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]