Arribarà un dia en què tot cabrà en
un paraigües. La casa i la llibreria, la dona i els nens, l'home i
els avis, els besnéts i les fotografies dels avantpassats. Arribarà
un dia en què tothom podrà viure on més li convingui sense haver
de patir per falta de sostre, sota un pont o al mig d'un parc, a la
platja o sobre un banc. Arribarà un dia en què els paraigües seran
cases mòbils i els vianants caragols ambulants, sempre carregats.
Ningú no va imaginar que quan el dia
arribés, el vent faria que els paraigües-casa fugissin volant a la
mínima distracció. Ningú no va pensar que caldrien voluminosos
sacs de sorra per mantenir-los ancorats arran de terra.
Ningú no va pensar a deixar lloc pels
fonaments.
[Relat
presentat
al concurs de microrelats de ciència-ficció de l'exposició «Artficció», inspirat en l'obra «Sense títol» de Andreas Slominski.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada