Podria semblar una tautologia, però no ho és. Els metges curen pacients i ningú no s'esvera pel fet que «perdin» un munt d'hores omplint receptes. Els periodistes cacen notícies i a tothom li sembla normal que «perdin» un munt d'hores davant dels jutjats a l'espera d'una fotografia que captaran, amb més o menys variacions, centenars d'objectius. Els paletes apilen totxanes, o n'apilaven, i a ningú no li semblava estrany que «perdessin» un munt de temps preparant el morter.
Els escriptors, no. Els escriptors, quan escrivim, no fem altra cosa que perdre el temps (i ni tan sols no ens concedeixen el benefici de les cometes).
- Necessito que vagis a Vic a comprar...
- Estic escrivint.
- En posarem un bon tall a l'olla de les teves lletres! Corre cap a Vic que ens hem quedat sense pa!
I cap a Vic falta gent. I qui diu Vic, diu Barcelona, Londres, Moscou o Tòquio, perquè estic convençuda que fins i tot a en Murakami la seva família l'interromp contínuament per demanar-li que vagi a comprar qualsevol fotesa, sense entendre, ni tan sols ells, que les històries no s'escriuen soles. I si ni tan sols ells ho entenen... Com volen que algun dia hi hagi un Premi Nobel de la Literatura que sigui català?
- Encara ets aquí?!
PD. Pel bé de la nostra literatura... Algú podria inventar una màquina de canvi de lloc instantani, si us plau?
2 comentaris:
El Premi Nobel català tenía que ser Àngel Guimerà, i al final el van concedir...al traductor de Àngel Guimerà al castellà. Per cert, molt ben trobat el teu article.
Moltes gràcies pel teu comentari!
Tere SM
www.vullescriure.cat
Publica un comentari a l'entrada