Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


dijous, 1 de novembre de 2012

Fantasma


D'acord, sóc un frau. Dic que sóc escriptora i no escric. No és que no ho vulgui (voler-ho és fàcil!) però és que... De debò algú es pot estar deu hores al dia assegut davant d'una pantalla... Teclejant?!

Fa anys que em vaig adonar del problema. Ho podria haver deixat, llavors encara hi era a temps. Podria haver-me dedicat a la mecànica, a la física o fins i tot a la cirurgia plàstica, amb una mica de sort, però... Saps el què costa que la família accepti que ets un «artista» (artista entre cometes, pronunciat amb una barreja de veneració i repugnància, com aquell qui nota les escates d'un peix fregant-li les cames en un llac d'aigua marronosa)? Saps les baralles, els plors, els xantatges emocionals, el econòmics, els...? Donar-los la raó? Mai!

Vaig fer l'única cosa que pots fer en un cas així: contractar un negre literari (allò que en anglès anomenen «ghostwriter», però que en català no traduïm com a «escriptor fantasma» perquè aquí tots els escriptors ho som una mica, de fantasmes). Vaig tenir sort. Per quatre rals vaig reclutar un petit exèrcit disposat a escriure'm un llibre de cinc-centes pàgines amb no més de tres setmanes. Vaig començar a acumular novel·la rere novel·la, èxit rere èxit. Es van fer algunes adaptacions cinematogràfiques, un parell d'obres de teatre, fins i tot un musical que va triomfar a Broadway durant mesos.

Tot anava a les mil meravelles... Fins que m'has descobert. Ets intel·ligent. T'ha estranyat que no hi hagués ni un miserable teclat en tot l'apartament, no t'has empassat que escrigués les meves magnes obres amb el mòbil. En part ha estat culpa meva: no hauria d'haver acceptat l'entrevista, no t'hauria d'haver convidat a casa. En part ha estat culpa teva: si t'ho haguessis cregut, t'hauries evitat de sortir volant per la finestra i d'acabar estampat contra el sostre d'un camió. A més a més, ho veus com sí que sóc capaç d'escriure un text amb el mòbil? Llàstima que els fantasmes no sapigueu llegir.

 
[Aquest relat ha estat publicat al diari «Osona Comarca»]