VullEscriure.Cat - Divuitena Crida: «Escriu la teva aventura!»

El teu avi sempre ha estat el boig de la família. Va abandonar la teva àvia quan la teva mare només tenia dos anys i no se'n va saber res de res durant cinquanta anys. Tothom ja el donava per mort quan de sobte vas rebre una carta que et deia que era viu i que necessitava la teva ajuda. Al principi vas pensar que era obra d'un bromista i no en vas fer cas, però al cap de dues setmanes la curiositat ha pogut més que la cautela i has decidit agafar-te uns dies de vacances per anar-ho a investigar. A la carta hi havia l'adreça d'un mas situat a pocs quilòmetres de Ripoll. Has llogat un tot terreny i has pujat muntanya amunt. Fa poc que ha nevat, però les carreteres estan en bones condicions i has pogut arribar a la teva destinació sense problemes.

Baixes del cotxe i camines fins a la l'entrada. Truques una vegada amb el picaporta. Silenci. Dos cops. Tres cops. Quatre cops.

– Bon dia! – crides a ple pulmó.

Empenys el portal i descobreixes que no està tancat amb clau. Espies amb cautela a través de la porta oberta.

– Bon dia? Que hi ha algú? Avi?

L'interior del mas està a les fosques i és impossible distingir-hi un ós a tres passes. Estàs a punt d'entornar-te'n cap al cotxe quan sents un estrèpit de plats trencats i la veu d'un home que crida el teu nom. Encens la lot del mòbil i travesses el llindar. Una altra trencadissa i dues veus que discuteixen, la que t'ha cridat i una altra que tampoc no saps reconèixer. Les veus et guien fins a la cuina, però quan hi arribes només hi trobes una pila de plats trencats i una màquina plena de cables que treu fums pels quatre costats.

– Avi?

Ningú no et respon. T'acostes a la màquina. És metàl·lica, amb dues portes, més gran que una nevera i plena de bombetes de colors, amb un gran botó de color vermell i un rellotge circular de cinc busques: una per les hores, una altra pels minuts i tres més pels dies, els mesos i els anys. 4 de novembre de 1962, un quart de sis de la tarda, just el dia i l'hora en què va desaparèixer el teu avi. Al terra, al costat de la màquina, hi trobes un tros de paper i un missatge escrit a corre-cuita: «Segueix-me». És la lletra del teu avi.

– Si et penses que desapareixeràs com l'última vegada, vas molt equivocat! – crida una veu des de l'entrada.

Abans que puguis alçar-te per sortir a rebre el nouvingut, sents el soroll d'un tret d'escopeta que et glaça la sang a les venes.

– Et regalaré una perdigonada entre cella i cella! – amenaça la veu que ha entrat al mas i que cada vegada és més a prop de la cuina –. Aquí no ens agraden els lladres!

Què fas?

Respon a la Crida: Escriu la teva aventura!

Surts de la cuina i intentes parlamentar amb el nouvingut? Mires de fugir a través de la finestra de la cuina? Et fiques a dins de la màquina i que sigui el que Déu vulgui? T'amagues en un armari? Fas una trucada d'emergència amb el mòbil?

Tens 500 paraules per proposar la teva continuació! Pots enviar el teu text des d'ara mateix i fins el proper dissabte 10 de novembre a la mitjanit. Vés a la web de VullEscriure.Cat i respon a la Crida!