Ningú
no
volia
tractes
amb
ells,
i
la
seva
mansió
apartada
va
ser
considerada
un
indret
maleït.
H.
P.
Lovecraft
En
Howard,
el
germà
petit,
estava
decidit
a
canviar
la
visió
que
tenien
d'ells
al
poble,
però
la
seva
deformitat
espantava
els
veïns.
Poc
es
pensava
que
la
truita
es
giraria,
quan
els
morts
vivents
ompliren
els
carrers.
Estaven
famolencs
i
ells
no
discriminaven.
El
noi,
impulsat
per
l'amor
que
sentia
per
l'Elizabeth
—la
filla
del
pastor—,
es
va
alçar
com
el
líder
inesperat
de
la
resistència.
Però,
en
erigir-se
com
a
tal,
en
Howard
no
podia
ara
trair
la
confiança
dels
seus
conveïns.
El
problema
era
dissenyar
una
estratègia.
Mentrestant,
els
famolencs
envoltaven
la
casa
intentant
traspassar
els
seus
murs.
Encara
podien
posar-los
a
ratlla,
però
la
cosa
no
podia
durar.
Els
germans
del
noi
decidiren
que
haurien
de
deslliurar
aquells
poders
que
tanta
mala
fama
els
havien
donat.
No
obstant,
Howard
no
podia
permetre
l'alliberament
d'un
horror
que
faria
que
l'Elizabeth
el
rebutgés
per
sempre.
Ho
resoldria
tot
ell
sol.
Abans
que
ho
pogués
evitar,
però,
els
germans
desencadenaren
els
seus
poders:
es
convertiren
en
superguerrers
de
quart
nivell.
Només
existia
una
sortida
i
ho
havia
de
fer
tot
en
secret.
Howard
va
sortir
de
la
casa
per
un
dels
túnels
que
donaven
al
cementeri.
Allà
estava
Ibmoz,
el
pare
de
tots
els
morts
vivents.
Si
li
clavava
una
estaca
al
cervell,
l'epidèmia
desapareixeria,
talment
com
un
vampir.
I
així
ho
va
fer,
per
l'Elizabeth.
Travessà
l'ull
dret
d'Ibmoz,
que
es
va
desfer
davant
dels
seus
nassos
i
llavors,
els
famolencs
van
caure
a
terra.
Va
ser
llavors
quan
es
va
girar
triomfant
buscant
amb
la
mirada
els
seus
germans
i
es
trobà
amb
el
cos
d'Elizabeth
que
jeia
a
terra.
Així
fou
com
descobrí
l'autèntica
maledicció
de
la
seva
família,
més
enllà
de
les
deformitats
i
la
màgia
negra:
destruir
allò
estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada