Visita també My Red Notepad: No és un mirall perfecte,
però és un reflex de la mateixa ànima.


diumenge, 17 de novembre de 2013

«Veïnofòbia» (presumptament)


Festa Major Gurb 2013Manel? Pol? Marta? Quim? No, no estic buscant el nom per un fill, ni per un nebot, ni tan sols per un fill de cosí llunyà que encara no ha nascut amb una mare histèrica que truca a les tres de la matinada per demanar-te opcions. Estic buscant un nom per un personatge.

La feina d'escriptora és dura. Sembla fàcil, però no ho és. Gens. Buscar nom a un personatge, per exemple. Si buscar el nom perfecte per un fill us sembla complicat, no us podeu ni arribar a imaginar el què significa batejar un ésser construït de paper i tinta. Almenys els futurs nadons tenen una edat definida, i un sexe (màxim dos si l'ecografia no ha estat prou clara). Els personatges no. Quan et sembla que els tens definits, et canvien d'edat, de sexe, de professió, d'època i fins i tot de planeta!

Vaig conèixer un escriptor a qui se li va acudir escriure sobre un extraterrestre. No sabia a on es ficava. No hi ha guies de «Tots els noms dels extraterrestres i les seves variants». L'Idescat no publica estadístiques amb les onomàstiques més utilitzades en galàxies llunyanes. Fins i tot és difícils desxifrar en quin idioma parlen, si és que parlen.

Aquest escriptor va buscar durant dies i dies, i setmanes, i quinzenes. I estava a punt de llençar la tovallola i reconvertir el seu extraterrestre en un humà amb sang vermella a les venes quan va trobar el nom perfecte: un noble perdut de l'Edat Mitjana tenia un nom insuperable pel seu extraterrestre.

Mesos més tard no recordaria si ho havia llegit en un diari o en una enciclopèdia, però era un nom curt, contundent, gutural, completament desconegut. Ni ell ni el seu entorn no havien sentit a parlar mai d'aquell noble perdut sota la sorra del temps. Ni el seu editor. Ni els companys escriptors. Ni el cap de redacció del diari a on periòdicament es van publicar les històries de l'extraterrestre camaleònic.

L'extraterrestre va ser un èxit. Els articles es van convertir en un llibre. El llibre va tenir un munt de reedicions. Molt de temps després, l'escriptor va acceptar donar una conferència en un màster de creació literària. Quan li van preguntar pel nom del personatge, l'escriptor va explicar la història: les nits en vela, el noble perdut a qui ell havia rescatat de l'oblit,... Arribat el torn de paraules, una alumna de primera fila amb cara d'enfadada va alçar la mà.

– Ho sabia que Gurb és el nom d'un poble?

Des d'aquell dia, hi ha un escriptor que no s'atreveix a posar els peus en cert poblet de la comarca d'Osona. No sigui cas que els veïns l'empaitin.


Nota de l'autora: Basat en fets reals (i molta ficció).

[Aquest relat ha estat publicat en el programa de la Festa Major de Gurb 2013. Feliç Festa Major, gurbetans!]